margarida

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mər.ɡəˈɾi.ðə/, occidental /maɾ.ɣaˈɾi.ða/
• Rimes: -ida
• Etimologia: Del llatí margarita, del grec antic μαργαρίτης ‎(margarítēs), segle XIV. Doblet del cultisme margarita.

Nom

margarida f. ‎(plural margarides)

1. Planta i flor de fulles molt dividides i capítols amb un botó groc i una corona de lígules blanques, grogues o morades.

Variants

• margalida, margarita

Traduccions

Traduccions

• Albanès: margaritë ^(sq)
• Alemany: Gänseblümchen ^(de) n.
• Anglès: daisy ^(en)
• Àrab: أُقْحُوَان ^(ar)
• Armeni: մարգարտածաղիկ ^(hy) ‎(margartatsakhik)
• Búlgar: паричка ^(bg) f. ‎(paritxka)
• Castellà: margarita ^(es) f.
• Coreà: 데이지 ^(ko) ‎(deiji)
• Còrnic: egor Duw ^(kw) m.
• Danès: tusindfryd ^(da)
• Eslovac: sedmokráska ^(sk) f.
• Esperanto: lekanto ^(eo)
• Feroès: summardái ^(fo) m.
• Francès: pâquerette ^(fr) f., marguerite ^(fr) f.
• Friülà: margaritute ^(fur) f., pinsîr ^(fur) m.
• Gallec: gamarza ^(gl) f., margarida ^(gl) f.
• Grec: μαργαρίτα ^(el) f. ‎(margarita)
• Hebreu: חִנָּנִית‎ ^(he)
• Hongarès: százszorszép ^(hu)
• Ídix: מאַרגאַריטקע‎ ^(yi) f.
• Irlandès: nóinín ^(ga) m.
• Islandès: fagurfífill ^(is) m.
• Italià: pratolina ^(it) f., margheritina ^(it) f.
• Japonès: 雛菊 ^(ja)
• Luxemburguès: Margréitchen ^(lb) f.
• Neerlandès: madeliefje ^(nl) n.
• Noruec: tusenfryd ^(no) m.
• Polonès: stokrotka ^(pl) f.
• Portuguès: margarida ^(pt) f.
• Romanès: bănuț ^(ro) m., părăluță ^(ro) f.
• Rus: маргари́тка ^(ru) f. ‎(margaritka)
• Serbocroat: tratinčica ^(sh) f.
• Suahili: kibibimlima ^(sw)
• Suec: tusensköna ^(sv) c.
• Tagal: butonsilyo ^(tl)
• Turc: papatya ^(tr)
• Txec: chudobka ^(cs) f.
• Vietnamita: hoa cúc ^(vi)
• Xinès: 雛菊 ^(zh) ‎(雏菊, chújú)

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ga·ri·da (4)
• Anagrama: diagramar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB