margino

Català

Verb

margino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marginar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marginar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marginar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·gi·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (agimnor)
• Anagrama: ignoram

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.ɡɪ.noː/
• Etimologia: Derivat de margo.

Verb

marginō ‎(1a present^?), marginas ‎(2a present), margināre ‎(infinitiu), margināvi ‎(perfet), marginātum ‎(supí)

1. marginar, jo margino