margo

Català

Verb

margo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de margar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·go (2)
• Anagrama: morga

Basc

Nom

margo inan.

1. pintura

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu margo margoa margoak Ergatiu margok margoak margoek Datiu margori margoari margoei Genitiu margoren margoaren margoen Comitatiu margorekin margoarekin margoekin Benefactiu margorentzat margoarentzat margoentzat Instrumental margoz margoaz margoez Partitiu margorik - - Prolatiu margotzat - - Causal margorengatik margoarengatik margoengatik Locatius Inessiu margotan margoan margoetan Ablatiu margotatik margotik margoetatik Al·latiu margotara margora margoetara Terminatiu margotaraino margoraino margoetaraino Al·l. direcional margotarantz margorantz margoetarantz Gen. locatiu margotako margoko margoetako

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en basc

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈmaɾ.ɣo\
• Rimes: -aɾɡo

Nom

margo m. ‎(plural margos)

1. margo

Sinònims

• corona
• orla
• reborde

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·go (2)

Vegeu també

• margo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.ɡoː/

Nom

margō m. f. ‎(genitiu marginis)

1. marge

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	margō	marginēs
Vocatiu	margō	marginēs
Acusatiu	marginem	marginēs
Genitiu	marginis	marginum
Datiu	marginī	marginibus
Ablatiu	margine	marginibus

Derivats

• marginō