marraren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈra.ɾən/, occidental /maˈra.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

marraren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de marrar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra·ren (3)
• Anagrames: narrarem, narràrem

Basc

Nom

marraren

1. genitiu definit singular de marra
2. genitiu indefinit de marra