marra

Potser volíeu: marrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈma.rə/, occidental /ˈma.ra/
• Rimes: -ara

Verb

marra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra (2)
• Anagrames: amarr, armar, ramar

Basc

Nom

marra inan.

1. ratlla, línia

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu marra marra marrak Ergatiu marrak marrak marrek Datiu marrari marrari marrei Genitiu marraren marraren marren Comitatiu marrarekin marrarekin marrekin Benefactiu marrarentzat marrarentzat marrentzat Instrumental marraz marraz marrez Partitiu marrarik - - Prolatiu marratzat - - Causal marrarengatik marrarengatik marrengatik Locatius Inessiu marratan marran marretan Ablatiu marratatik marratik marretatik Al·latiu marratara marrara marretara Terminatiu marrataraino marraraino marretaraino Al·l. direcional marratarantz marrarantz marretarantz Gen. locatiu marratako marrako marretako