marrec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈrɛk/^ⓘ, occidental /maˈrɛk/
• Rimes: -ɛk
• Etimologia: De marrà i el sufix -ec ‎(diminutiu), segle XIV.

Nom

marrec m. ‎(plural marrecs, femení marreca)

1. Nen petit (emprat generalment amb to de superioritat per part del qui parla).
2. (eivissenc) anyell

Traduccions

Nen petit

• Anglès: toddler ^(en)
• Castellà: mocoso ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·rec (2)
• Anagrames: carrem, cremar, marcer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot