martyr

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.tʏr/
• Etimologia: Del grec antic μάρτυρ ‎(mártyr), de μάρτυς ‎(mártys, «testimoni, màrtir»).

Nom

martyr m. f. ‎(genitiu martyris)

1. (religió) màrtir

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	martyr	martyrēs
Vocatiu	martyr	martyrēs
Acusatiu	martyrem	martyrēs
Genitiu	martyris	martyrum
Datiu	martyrī	martyribus
Ablatiu	martyre	martyribus

Relacionats

• martyrium

Descendents

• Alemany: Märtyrer
• Aragonès: mártir
• Asturià: mártir
• Castellà: mártir
  • Tagàlog: martir
• Català: màrtir
• Danès: martyr
• Estonià: märter
• Finès: marttyyri
• Francès antic: martire
  • Anglès mitjà: martir
    • Anglès: martyr
      • Maori: matira
    • Escocès: mairtyr
  • Francès: martyr
  • Normand: martyr
• Gallec: mártir
• Gal·lès: martair
• Hongarès: mártir
• Irlandès antic: martar
• Italià antic: martore
  • Italià: martire
• Llombard: màrtul
• Napolità: marture
• Neerlandès: martelaar
• Noruec: martyr
• Occità: martir
• Portuguès: mártir
• Romanès: martor
• Sard: màrturu
• Sicilià màrtiri
• Suec: martyr

Vegeu també

• Mayer i Olivé (director), Marc. «M». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí. 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 297. →ISBN.