Potser volíeu: maurarà Català Verb maurara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb maurar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb maurar. Miscel·lània Síl·labes: mau·ra·ra (3) Anagrames: amarrau, amurara, amuraràWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads