menares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈna.ɾəs/, occidental /meˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

menares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de menar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb menar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·na·res (3)
• Anagrames: esmenar, maneres, menar-se, mesaren, remenàs