esmenar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əz.məˈna/
Occidental: nord-occidental /ez.meˈna/
valencià /ez.meˈnaɾ/, /ez.meˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esmenà
  • Etimologia: Del català antic emenar amb canvi al prefix es-, del llatí ēmendāre, de ē- («ex») i mendum («errada»), segle XIII.

Verb

esmenar trans., pron. (pronominal esmenar-se)

  1. corregir
  2. (dret) Rectificar una llei, una sentència.

Conjugació

Paradigmes de flexió: esmeno, esmena, esmenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads