mengi

Potser volíeu: mengí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmeɲ.ʒi/
	balear /ˈməɲ.ʒi/, /ˈmeɲ.ʒi/
Occidental:	/ˈmeɲ.d͡ʒi/

Verb

mengi

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menjar.

   Forma septentrional: [jo] menjo, menge, menj o mengi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que jo] mengi o menge.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que ell/ella/vostè] mengi o menge.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menjar.

   Mengi o menge [ell/ella/vostè].

Variants

• menjo, forma col·loquial pel subjuntiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·gi (2)
• Anagrames: enmig, gemín, minge