menge

Potser volíeu: mengé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈmeɲ.d͡ʒe/
• Rimes: -eɲdʒe

Verb

menge

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menjar.

   Forma valenciana: [jo] menjo, menge, menj o mengi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que jo] mengi o menge.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que ell/ella/vostè] mengi o menge.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menjar.

   Mengi o menge [ell/ella/vostè].

Sinònims

• minge, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ge (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xe\, meridional \ˈmeŋ.he\

Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)\, baix \ˈmeŋ.he\, austral \ˈmeŋ.xe\

• Rimes: -enxe
• Etimologia: Del català metge.

Nom

menge m. ‎(plural menges)

1. (obsolet) metge

Sinònims

• médico

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ge (2)