meninge

Potser volíeu: méninge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈniɲ.ʒə/, occidental /meˈniɲ.d͡ʒe/
• Etimologia: Del grec antic μῆνιγξ ‎(mêninx, «membrana»), segle XVII.

Nom

meninge f. ‎(plural meninges)

1. Cadascuna de les membranes que envolten el sistema nerviós central.

Hipònims

• duramàter
• aracnoide
• piamàter

Derivats

• meningi
• meningitis

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Hirnhaut ^(de) f.
• Anglès: meninx ^(en)
• Castellà: meninge ^(es) f.
• Francès: méninge ^(fr) f.
• Gallec: meninxe ^(gl) f.
• Italià: meninge ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·nin·ge (3)
• Anagrames: geminen, menegin

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

Nom

meninge ‎(plural meninges)

1. forma alternativa de meninx

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \meˈniŋ.xe\, meridional \meˈniŋ.he\

Americà: alt \meˈniŋ.x(e)\, baix \meˈniŋ.he\, austral \meˈniŋ.xe\

• Rimes: -inxe
• Etimologia: Del grec antic μῆνιγξ ‎(mêninx, «membrana»).

Nom

meninge f. ‎(plural meninges)

1. meninge

Hipònims

• duramadre
• aracnoides
• piamadre

Derivats

• meníngeo
• meningitis

Miscel·lània

• Síl·labes: me·nin·ge (3)
• Anagrama: geminen

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre meninge

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɛˈnɪŋ.ɡɛ/

Nom

meninge

1. ablatiu singular de meninx