mentira

Potser volíeu: mentirà, mentirá

Català

Nom

mentira f. ‎(plural mentires)

1. (valencià) mentida

Verb

mentira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mentir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ti·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnrt)
• Anagrames: entimar, matiner, minaret, termina, terminà

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /menˈti.ɾa/, meridional \meŋˈti.ɾa\

Americà: alt /menˈti.ɾa/, baix \meŋˈti.ɾa\, austral /menˈti.ɾa/

• Rimes: -iɾa
• Etimologia: De mentir.

Nom

mentira f. ‎(plural mentiras)

1. mentida

Antònims

• verdad

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ti·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnrt)
• Anagrames: meritan, mientra, mirante, remitan, rimante, termina, terminá, timaren, tremían

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mentira