mentir

Potser volíeu: MENTIR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mənˈti/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /menˈti/
	valencià /menˈtiɾ/, /menˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfons: mantí, mentí
• Etimologia: Del llatí mentīri, segle XIV.

Verb

mentir intr.

1. Dir mentides o falsedats.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa i també pura

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mentir			haver mentit
gerundi	mentint			havent mentit
participi	mentit, mentida, mentits, mentides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menteixo	menteixes	menteix	mentim	mentiu	menteixen
	mentesc						bal
	menteixi						sept
	mentisc	mentixes	mentix			mentixen	occ
	mentixo						n-occ
	mento	ments	ment			menten
	ment						bal, val
	menti						sept
imperfet	mentia	menties	mentia	mentíem	mentíeu	mentien
passat simple	mentí	mentires	mentí	mentírem	mentíreu	mentiren
futur	mentiré	mentiràs	mentirà	mentirem	mentireu	mentiran
condicional	mentiria	mentiries	mentiria	mentiríem	mentiríeu	mentirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menteixi	menteixis	menteixi	mentim	mentiu	menteixin
	mentisca	mentisques	mentisca			mentisquen	occ
	mentesqui	mentesquis	mentesqui	mentiguem	mentigueu	mentesquin	bal
	menti	mentis	menti			mentin	centr, bal, sept
	menta	mentes	menta			menten	n-occ, bal
imperfet	mentís	mentissis	mentís	mentíssim	mentíssiu	mentissin
		mentisses		mentíssem	mentísseu	mentissen
	mentira	mentires	mentira	mentírem	mentíreu	mentiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	menteix	menteixi	mentim	mentiu	menteixin
	–		mentesqui	mentiguem		mentesquin	bal
	–		menti			mentin	centr, bal, sept
	–		menta			menten	n-occ, bal
	–	mentix	mentisca			mentisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menteix						bal, alg
imperfet	mentiva	mentives	mentiva	mentívem	mentíveu	mentiven	n-occ, alg
condicional	mentiriva	mentirives	mentiriva	mentirívem	mentiríveu	mentiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mentixa	mentixes	mentixa	mentisquem	mentisqueu	mentixen	n-occ
		mentixos	mentixo				n-occ
	mentesca	mentesques	mentesca			mentesquen	bal
imperfet	mentigués	mentiguesses	mentigués	mentiguéssem	mentiguésseu	mentiguessen
	mentissi		mentissi				sept, alg
	mentiguera	mentigueres	mentiguera	mentiguérem	mentiguéreu	mentigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mentit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mentir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mentit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mentit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mentit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mentit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mentir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mentit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mentit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mentit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: menteixo, menteix, mentim
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Dir mentides

• Afrikaans: lieg ^(af)
• Albanès: gënjej ^(sq)
• Alemany: lügen ^(de)
• Anglès: lie ^(en)
• Àrab: كَذَبَ‎ ^(ar)
• Armeni: խաբել ^(hy) ‎(khabel)
• Birmà: ညာ ^(my)
• Búlgar: лъжа́ ^(bg) ‎(lajà)
• Castellà: mentir ^(es)
• Coreà: 거짓말하다 ^(ko) ‎(geojinmalhada)
• Danès: lyve ^(da)
• Eslovac: klamať ^(sk)
• Eslovè: lagati ^(sl)
• Esperanto: mensogi ^(eo)
• Estonià: valetama ^(et)
• Feroès: lúgva ^(fo)
• Francès: mentir ^(fr)
• Friülà: mintî ^(fur)
• Gallec: mintir ^(gl), mentir ^(gl)
• Georgià: ტყუილი ^(ka) ‎(tkuili)
• Grec: ψεύδομαι ^(el) ‎(psev́dome)
• Grec antic: ψεύδομαι ^(grc) ‎(pseúdomai)
• Hebreu: שיקר‎ ^(he)
• Hindi: झूठ बोलना ^(hi)
• Hongarès: hazudik ^(hu)
• Ídix: לײַגן‎ ^(yi)
• Ido: mentiar ^(io)
• Indonesi: bohong ^(id)
• Islandès: ljúga ^(is)
• Italià: mentire ^(it)
• Japonès: 嘘を吐く ^(ja)
• Letó: melot ^(lv)
• Lituà: meluoti ^(lt)
• Llatí: mentior ^(la)
• Llengua de signes catalana: MENTIR ^(csc)
• Luxemburguès: léien ^(lb)
• Macedoni: лаже ^(mk)
• Malaiàlam: നുണ ^(ml)
• Mongol: хуурах ^(mn)
• Neerlandès: liegen ^(nl)
• Noruec: lyge ^(no)
• Occità: messorgar ^(oc)
• Persa: دروغ گفتن ^(fa)
• Polonès: kłamać ^(pl), łgać ^(pl)
• Portuguès: mentir ^(pt)
• Romanès: minți ^(ro)
• Romaní: xoxavel ^(rom)
• Rus: лгать ^(ru) ‎(lgat)
• Serbocroat: лагати ^(sh), lagati ^(sh)
• Suec: ljuga ^(sv)
• Tai: โกหก ^(th)
• Turc: yalan söylemek ^(tr)
• Txec: lhát ^(cs)
• Ucraïnès: бреха́ти ^(uk) ‎(brekhati)
• Urdú: جھوٹ بولنا‎ ^(ur)
• Való: minti ^(wa)
• Vietnamita: nói dối ^(vi)
• Volapük: lugön ^(vo)
• Xinès: 說謊 ^(zh) ‎(说谎, shuōhuǎng)

Miscel·lània

• Síl·labes: men·tir (2)
• Heterograma de 6 lletres (eimnrt)
• Anagrames: nitrem, termín, tremin, trinem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /menˈtiɾ/, meridional \meŋˈtiɾ\

Americà: alt /menˈtiɾ/, baix \meŋˈtiɾ\, austral /menˈtiɾ/

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí mentīri.

Verb

mentir ‎(present miento, passat mentí, futur mentiré)

1. mentir

Miscel·lània

• Síl·labes: men·tir (2)
• Heterograma de 6 lletres (eimnrt)