merci

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛr.si/^ⓘ
• Etimologia: Del francès merci, principi del segle XX. Doblet de mercès.

Interjecció

merci

1. (col·loquial, central) gràcies

   «–Merci. Afers de negocis… –ens digué Veronique amb un to poc convincent.» (Àlan Greus, L'art de Raimon, pàg. 39, 1998, →ISBN)

Notes

• D’ús informal en substitució del tradicional i formal mercès. Vegeu les notes a gràcies.
• Es fa servir en relacions amb familiaritat o bé en situacions de cortesia traient importància a l’agraïment.

Traduccions

Gràcies informalment

• Anglès: merci ^(en), cheers ^(en) (britànic), thanks ^(en)
• Neerlandès: merci ^(nl) (Bèlgica)
• Portuguès: valeu ^(pt) (Brasil)
• Romanès: mersi ^(ro)

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·ci (2)
• Anagrames: creim, cremi, cremí

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot, ésAdir

Francès

• Pronúncia: /mɛʁˈsi/
• Etimologia: Del francès antic mercit, del llatí mercēdem, acusatiu de mercēs.

Interjecció

merci !

1. gràcies, mercès

Compostos i expressions

• merci beaucoup: moltes gràcies

Descendents

• merci

Nom

merci f. ‎(incomptable)

1. mercè

Nom

merci m. ‎(plural mercis)

1. gràcies, mercès

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre merci

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛr.kiː/

Nom

mercī

1. datiu singular de merx