mescla

Potser volíeu: mesclà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɛs.kɫə/
	balear /ˈməs.kɫə/, /ˈmɛs.kɫə/
Occidental:	/ˈmes.kɫa/

• Etimologia: Derivat de mesclar, segle XIII

Nom

mescla f. ‎(plural mescles)

1. Barreja de diversos components sense que reaccionin químicament entre ells.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Mischung ^(de) f.
• Anglès: mixture ^(en)
• Àrab: خَلِيط‎ ^(ar) m.
• Castellà: mezcla ^(es)
• Esperanto: miksaĵo ^(eo)
• Finès: sekoitus ^(fi)
• Francès: mélange ^(fr)
• Gal·lès: cymysgwch ^(cy) m.
• Grec: κράμα ^(el) n. ‎(krama)
• Grec antic: μίγμα ^(grc) n. ‎(mígma)
• Hongarès: keverék ^(hu)
• Irlandès: meascán ^(ga) m.
• Italià: miscela ^(it)
• Llatí: mixtura ^(la) f.
• Polonès: mieszanina ^(pl) f.
• Portuguès: mistura ^(pt) f.
• Romanès: mixtură ^(ro) f.
• Rus: смесь ^(ru) f. ‎(smes)
• Serbocroat: smesa ^(sh) f.
• Suahili: mchanganyiko ^(sw)
• Tagal: halungkap ^(tl)
• Turc: karışım ^(tr)
• Txec: směs ^(cs) f.
• Xinès: 混合物 ^(zh) ‎(hùnhéwù)

Verb

mescla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mesclar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mesclar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mes·cla (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelms)
• Anagrames: almesc, asclem, calmes, calmés, mascle

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC