mesclares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məsˈkɫa.ɾəs/, occidental /mesˈkɫa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mesclares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mesclar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mesclar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mes·cla·res (3)
• Anagrames: lacréssem, mesclar-se, remesclàs