mihi

Basc

Nom

mihi inan.

1. llengua (òrgan de la boca)
2. parla
3. llengüeta

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu mihi mihia mihiak Ergatiu mihik mihiak mihiek Datiu mihiri mihiari mihiei Genitiu mihiren mihiaren mihien Comitatiu mihirekin mihiarekin mihiekin Benefactiu mihirentzat mihiarentzat mihientzat Instrumental mihiz mihiaz mihiez Partitiu mihirik - - Prolatiu mihitzat - - Causal mihirengatik mihiarengatik mihiengatik Locatius Inessiu mihitan mihian mihietan Ablatiu mihitatik mihitik mihietatik Al·latiu mihitara mihira mihietara Terminatiu mihitaraino mihiraino mihietaraino Al·l. direcional mihitarantz mihirantz mihietarantz Gen. locatiu mihitako mihiko mihietako

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪ.hɪ/

Pronom

mihi

1. datiu singular de ego ‎(«me, em»)

   Marcus mihi librum dedit.

   Marcus em dóna el llibre.