ego

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.ɣo/
• Etimologia: Del llatí ego, cultisme doblet del patrimonial jo. [2] Pronúncia mallorquina de egua.

Nom

ego m. ‎(plural egos)

1. (psicologia) jo

Nom

ego f. ‎(plural egos)

1. (col·loquial balear) egua

Miscel·lània

• Síl·labes: e·go (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈe.ɣo\

Americà: alt /ˈe.ɡo/, baix \ˈe.ɣo\

• Rimes: -eɡo
• Etimologia: Del llatí ego, doblet del patrimonial yo.

Nom

ego m. ‎(plural egos)

1. (psicologia) ego
2. autoestima excessiva

Miscel·lània

• Síl·labes: e·go (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ego

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.ɡɔ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeau *éǵh₂.

Pronom

ego

1. jo

Declinació

Nominatiu	egō
Vocatiu	egō
Acusatiu	mē
Genitiu	meī
Datiu	mihi
Ablatiu	mē