milito

Potser volíeu: militó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈɫi.tu/, occidental /miˈɫi.to/
• Rimes: -ito

Verb

milito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de militar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·li·to (3)
• Anagrama: limito

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /miˈli.to/

Americà: alt /miˈli.t(o)/, baix /miˈli.to/

• Rimes: -ito

Verb

milito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb militar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·li·to (3)
• Anagrames: limito, limitó

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.lɪ.toː/
• Etimologia: De mīles ‎(«soldat»).

Verb

mīlitō ‎(1a present^?), mīlitās ‎(2a present), mīlitāre ‎(infinitiu), mīlitāvī ‎(perfet), mīlitātum ‎(supí)

1. jo soc soldat, jo faig el servei militar
2. militar (pertànyer a un grup de lluita), jo milito