limito

Potser volíeu: limitó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɫiˈmi.tu/, occidental /ɫiˈmi.to/
• Rimes: -ito

Verb

limito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de limitar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb limitar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb limitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: li·mi·to (3)
• Anagrama: milito

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /liˈmi.to/

Americà: alt /liˈmi.t(o)/, baix /liˈmi.to/

• Rimes: -ito

Verb

limito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limitar

Miscel·lània

• Síl·labes: li·mi·to (3)
• Anagrames: milito, militó

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.mɪ.toː/
• Etimologia: De līmes.

Verb

līmitō ‎(1a present^?), līmitās ‎(2a present), līmitāre ‎(infinitiu), līmitāvī ‎(perfet), līmitātum ‎(supí)

1. limitar, jo limito