minaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /miˈna.jɛ/, /miˈna.je/

Verb

minaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de minar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] minava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de minar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] minava.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·na·ia (3)
• Anagrames: amaini, amainí