minar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/miˈna/
Occidental:	nord-occidental /miˈna/
	valencià /miˈnaɾ/, /miˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: minà
• Etimologia: De mina, segle XV.

Verb

minar trans.

1. Construir mines o túnels.
2. Foradar o erosionar les parts interiors o inferiors.
3. Anar desgastant progressivament els sentiments, la voluntat, els projectes, la salut, l'amor, la confiança... especialment quan passa o es fa de forma amagada de la persona perjudicada.
4. Extreure el mineral.
5. Instal·lar mines explosives.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	minar			haver minat
gerundi	minant			havent minat
participi	minat, minada, minats, minades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mino	mines	mina	minem	mineu	minen
	mine						val
	mini						sept
	min				minau		bal, alg
				minam			bal
imperfet	minava	minaves	minava	minàvem	minàveu	minaven
passat simple	miní	minares	minà	minàrem	minàreu	minaren
futur	minaré	minaràs	minarà	minarem	minareu	minaran
condicional	minaria	minaries	minaria	minaríem	minaríeu	minarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mini	minis	mini	minem	mineu	minin
	mine	mines	mine			minen	occ, bal
imperfet	minés	minessis	minés	minéssim	minéssiu	minessin
		minesses		minéssem	minésseu	minessen
	minàs	minassis	minàs	minàssim	minàssiu	minassin	bal
		minasses		minàssem	minàsseu	minassen	val, bal (1)
	minara	minares	minara	minàrem	minàreu	minaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mina	mini	minem	mineu	minin
	–				minau		bal, alg
	–		mine			minen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				minàvom	minavo		centr, n-occ
	minavi						sept
	minaia	minaies	minaia	minàiem	minàieu	minaien	n-occ
condicional	minariva	minarives	minariva	minarívem	minaríveu	minariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mino	minos	mino	mineguem	minegueu		n-occ
imperfet	minessi		minessi				sept, alg
	minessa						centr, n-occ
	mineguessa	mineguesses	minegués	mineguéssom	mineguéssou	mineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... minat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... minar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... minat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... minat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... minat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... minat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... minar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... minat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... minat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... minat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mino, mina, minem

Derivats

• minable
• minador

Traduccions

Instal·lar mines explosives

• Anglès: mine ^(en)
• Castellà: minar ^(es)
• Esperanto: mini ^(eo)
• Francès: miner ^(fr)
• Italià: minare ^(it)
• Occità: minar ^(oc)
• Portuguès: minar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nar (2)
• Anagrames: armin, marín

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot