mineguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /mi.neˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

mineguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb minar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] minessin, minessen, minassin, minassen o minaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ne·gues·sen (4)