minores

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: minorés

Català

  • Pronúncia(i): oriental /miˈno.ɾəs/, occidental /miˈno.ɾes/
  • Rimes: -oɾes

Verb

minores

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de minorar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb minorar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: mi·no·res (3)
  • Heterograma de 7 lletres (eimnors)

Llatí

  • Pronúncia(i): /mɪˈnoː.reːs/

Adjectiu

minōrēs

  1. nominatiu masculí/femení plural de minor
  2. vocatiu masculí/femení plural de minor
  3. acusatiu masculí/femení plural de minor

Nom

minōrēs

  1. nominatiu plural de minor
  2. vocatiu plural de minor
  3. acusatiu plural de minor

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads