minor

Català

Verb

minor

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nor (2)
• Anagrama: morin

Anglès

• Pronúncia: /maɪnə/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

minor ‎(plural minors)

1. menor, menor d'edat

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪ.nʊs/
• Etimologia: Adjectiu i nom: forma comparativa de parvus.
• Etimologia: Verb: de minae.

Adjectiu

minor m., f., minus n.

1. menor que, inferior

   Minoribus verbis utiomittere.

   Parlar en un to menys alt.

Antònims

• maior, plus

Declinació

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	minor	minus		minōrēs	minōra
Vocatiu	minor	minus		minōrēs	minōra
Acusatiu	minōrem	minus		minōrēs	minōra
Genitiu	minōris			minōrum
Datiu	minōrī			minōribus
Ablatiu	minōre			minōribus

Nom

minor m. ‎(genitiu minōris)

1. subordinat

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	minor	minōrēs
Vocatiu	minor	minōrēs
Acusatiu	minōrem	minōrēs
Genitiu	minōris	minōrum
Datiu	minōrī	minōribus
Ablatiu	minōre	minōribus

Verb

minor ‎(1a present^?), mināris ‎(2a present), minārī ‎(infinitiu), minātus sum ‎(perfet); deponent

1. alçar, sobresortir, destacar

   Minantur in caelum scopuli.

   Les roques destaquen sobre el cel.

2. amenaçar, jo amenaço

   Domus mea ardore suo deflagrationem urbi minabatur.

   L'incendi de casa meva amenaçava d'escampar-se per tota la ciutat.

3. anunciar

   Hoc scriptum est tibi, qui, magna cum minaris, extricas nihil.

   Aquesta faula va per tu, que anuncies grans promeses i no tens res.