miol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: De miolar i la desinència Ø, segle XIX.

Nom

miol m. ‎(plural miols)

1. Crit que emet el gat.

Sinònims

• meu, maulit, garrameu

Relacionats

• (enfurismat) marrameu, marramau, meulo, remeulo

Traduccions

Traduccions

• Anglès: meow ^(en)
• Àrab: مُوَاء‎ ^(ar) m.
• Armeni: մլավոց ^(hy) ‎(mlavotx)
• Búlgar: мяу ^(bg) m. ‎(miau)
• Castellà: maullido ^(es)
• Eslovac: mňau ^(sk)
• Feroès: mjarr ^(fo)
• Francès: miaulement ^(fr), miaou ^(fr) m.
• Gallec: miau ^(gl) m.
• Grec: νιαούρισμα ^(el) n. ‎(niaúrisma)
• Italià: miao ^(it) m.
• Portuguès: miado ^(pt)
• Txec: mňoukání ^(cs) n., zamňoukání ^(cs) n.
• Xinès: 喵 ^(zh) ‎(miāo)

Verb

miol

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de miolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ol (2)
• Anagrames: moli, molí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Viccionari:Tesaurus/sons d'animals