mire

Potser volíeu: miré

Català

Verb

mire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mirar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mirar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·re (2)
• Anagrames: emir, irem, reim, riem

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.rɛ/

Adjectiu

mīre

1. vocatiu masculí singular de mīrus