mitigo

Català

Verb

mitigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mitigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ti·go (3)
• Anagrames: gomiti, gomití

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.tɪ.ɡoː/
• Etimologia: Compost de mitis i ago, «tornar suau».

Verb

mītigō ‎(1a present^?), mītigās ‎(2a present), mītigāre ‎(infinitiu), mītigāvī ‎(perfet), mītigātum ‎(supí)

1. estovar
2. mitigar, calmar