molo

Potser volíeu: moló

Català

Verb

molo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de molar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·lo (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmo.lo/
• Rimes: -olo

Verb

molo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb molar

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·lo (2)
• Anagrames: lomo, olmo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔ.loː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *mel-.

Verb

molō ‎(1a present^?), molis ‎(2a present), molere ‎(infinitiu), moluī ‎(perfet), molitum ‎(supí)

1. moldre, jo molc

Derivats

• molitio
• molitor
• molitum