monje

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈmoŋ.xe\, meridional \ˈmoŋ.he\

Americà: alt \ˈmoŋ.x(e)\, baix \ˈmoŋ.he\, austral \ˈmoŋ.xe\

• Rimes: -onxe
• Etimologia: De l'occità monge, del llatí monachus, del grec antic μοναχός ‎(monakhós, literalment «únic, sol»).

Nom

monje m. ‎(plural monjes, femení monja)

1. monjo

Miscel·lània

• Síl·labes: mon·je (2)
• Anagrama: mojen

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre monje