morigerar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.ɾi.ʒəˈɾa/
	balear /mo.ɾi.ʒəˈɾa/, /mu.ɾi.ʒəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /mo.ɾi.ʒeˈɾa/
	valencià /mo.ɾi.d͡ʒeˈɾaɾ/, /mo.ɾi.d͡ʒeˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: morigerà
• Etimologia: Del llatí morigerari, segle XIX.

Verb

morigerar trans.

1. Moderar els afectes, costums, etc.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	morigerar			haver morigerat
gerundi	morigerant			havent morigerat
participi	morigerat, morigerada, morigerats, morigerades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	morigero	morigeres	morigera	morigerem	morigereu	morigeren
	morigere						val
	morigeri						sept
	moriger			morigeram	morigerau		bal
imperfet	morigerava	morigeraves	morigerava	morigeràvem	morigeràveu	morigeraven
passat simple	morigerí	morigerares	morigerà	morigeràrem	morigeràreu	morigeraren
futur	morigeraré	morigeraràs	morigerarà	morigerarem	morigerareu	morigeraran
condicional	morigeraria	morigeraries	morigeraria	morigeraríem	morigeraríeu	morigerarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	morigeri	morigeris	morigeri	morigerem	morigereu	morigerin
	morigere	morigeres	morigere			morigeren	occ, bal
imperfet	morigerés	morigeressis	morigerés	morigeréssim	morigeréssiu	morigeressin
		morigeresses		morigeréssem	morigerésseu	morigeressen
	morigeràs	morigerassis	morigeràs	morigeràssim	morigeràssiu	morigerassin	bal
		morigerasses		morigeràssem	morigeràsseu	morigerassen	val, bal (1)
	morigerara	morigerares	morigerara	morigeràrem	morigeràreu	morigeraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	morigera	morigeri	morigerem	morigereu	morigerin
	–				morigerau		bal
	–		morigere			morigeren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... morigerat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... morigerar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... morigerat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... morigerat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... morigerat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... morigerat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... morigerar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... morigerat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... morigerat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... morigerat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: morigero, morigera, morigerem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: morigerar ^(es)
• Llatí: morigero ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ri·ge·rar (4)
• Anagrames: irrogarem, irrogàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /mo.ɾi.xeˈɾaɾ/, meridional /mo.ɾi.heˈɾaɾ/

Americà: alt /mo.ɾi.x(e)ˈɾaɾ/, baix /mo.ɾi.heˈɾaɾ/, austral /mo.ɾi.xeˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí morigero.

Verb

morigerar ‎(present morigero, passat morigeré, futur morigeraré)

1. morigerar

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ri·ge·rar (4)