multe

Potser volíeu: multé

Català

Verb

multe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de multar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb multar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb multar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb multar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·te (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmul.te/

Americà: alt /ˈmul.t(e)/, baix /ˈmul.te/

• Rimes: -ulte

Verb

multe

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb multar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb multar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb multar

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·te (2)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmul.te/
• Etimologia: De l'arrel √mult i la desinència -e.

Adverbi

multe

1. molt

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre multe

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.tɛ/

Adjectiu

multe

1. vocatiu masculí singular de multus