munus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmuː.nʊs/
• Etimologia: Derivat de l'arrel indoeuropea meyǝ- («intercanvi»), igual que comunitat o immunitat.

Nom

mūnus m. ‎(genitiu mūneris)

1. ofrena als manes d'un difunt
2. obligació, deure
3. espectacle de gladiadors

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mūnus	mūnerēs
Vocatiu	mūnus	mūnerēs
Acusatiu	mūnerem	mūnerēs
Genitiu	mūneris	mūnerum
Datiu	mūnerī	mūneribus
Ablatiu	mūnere	mūneribus

Derivats

commūnis immūnis mūnerābundus mūnerālis mūnerārius mūnerātiō mūnerātor mūnerigerulus

mūnerō mūnia mūniceps mūnicipium mūnusculum remūneror