deure

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: deuré

Català

Oriental: central /ˈdɛw.ɾə/
balear /ˈdəw.ɾə/, /ˈdɛw.ɾə/
Occidental: /ˈdew.ɾe/
  • Rimes: -ɛwɾe
  • Etimologia: De llatí dēbēre, segle XII, present actiu infinitiu de dēbeō, probablement a través de llatí vulgar *debĕre, derivat de habēre («tenir»).

Verb

deure trans., pron. (pronominal deure's)

  1. Tenir una obligació pendent amb algú altre.
  2. Haver de tornar un objecte o un favor.
  3. Estar forçat a fer alguna cosa.
  4. Seguit d’infinitiu, ser probable o possible.
    A aquesta hora els nens ja deuen dormir.

Conjugació

Paradigmes de flexió: dec, deu, devem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Nom

deure m. (plural deures)

  1. Obligació moral.

Sinònims

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads