numerus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnʊ.mɛ.rʊs/
• Etimologia: Del protoitàlic *nem-eso-, derivat del protoindoeuropeu *nem- («repartir, assignar»).

Nom

numerus m. ‎(genitiu numerī)

1. número
2. nombre, quantitat

   Frumenti magnum numerum coegit.

   Ha collit gran quantitat de blat.

3. companyia, cohort

   In numeris esse.

   Haver-se allistat a una cohort.

4. classe, categoria

   Tubero fuit nullo in oratorum numero.

   Tubero no pertany a la classe dels oradors.

5. compàs, ritme

   Corpus movere ad numeros.

   Moure el cos seguint el compàs.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	numerus	numerī
Vocatiu	numere	numerī
Acusatiu	numerum	numerōs
Genitiu	numerī	numerōrum
Datiu	numerō	numerīs
Ablatiu	numerō	numerīs

Compostos i expressions

• numerus clausus

Derivats

• numerābilis
• numerālis
• Numeria
• numerārius
• numerius
• numerō
• numerōsus

Descendents

• Anglès: number
• Castellà: número
• Català: nombre, número
• Francès: nombre, numéro
• Italià: numero
• Neerlandès: nummer
• Occità: nombre
• Portuguès: nombro, número
• Romanès: număr

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.763-764