obeïa

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /u.βəˈi.ə/
balear /o.bəˈi.ə/, /u.bəˈi.ə/
Occidental: /o.beˈi.a/

Verb

obeïa

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de obeir.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de obeir.

Miscel·lània

  • Síl·labes: o·be·ï·a (4)
  • Anagrama: aboie

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads