obeigueren

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

obeigueren

  1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de obeir.
  2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb obeir.

Miscel·lània

  • Síl·labes: o·bei·gue·ren (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads