objectar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ub.ʒəkˈta/
balear /ob.ʒəkˈta/, /ub.ʒəkˈta/
Occidental: nord-occidental /ob.d͡ʒekˈta/
valencià /ob.d͡ʒekˈtaɾ/, /ob.d͡ʒekˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: objectà
  • Etimologia: Del llatí obiectāre, segle XIV.

Verb

objectar trans.

  1. Oposar raons per negar o rebutjar alguna cosa.

Conjugació

Paradigmes de flexió: objecto, objecta, objectem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: ob·jec·tar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (abcejort)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads