obri

Potser volíeu: obrí

Català

Verb

obri ‎(infinitiu obrar)

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obrar.

obri ‎(infinitiu obrir)

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrir.
2. (balear, valencià, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obrir.
3. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrir.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrir.
5. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obrir.
6. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bri (2)
• Anagrames: biró, bori, Bori, borí, brio, orbi, orbí, robi, robí