bori

Potser volíeu: Bori, borí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɔ.ɾi/, occidental /ˈbo.ɾi/
• Rimes: -oɾi

Verb

bori

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de borar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb borar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb borar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb borar.

Variants

• [1] boro

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ri (2)
• Anagrames: biró, obri, obrí, orbi, orbí, robi, robí

Català antic

• Etimologia: Del llatí butyrum, del grec antic βούτῡρον ‎(boútȳron, literalment «mantega de vaca»).

Nom

bori m.

1. mantega

   «La qual malaltia és apellada en romanç proÿment [...] Sagnaràs los lochs en que pruÿgen, li sien fregats, e puys ben fregats ab lexiu de palla d' ordi o llavat ab vinagre, o ab aygua de mar. E per ço de dos de cavayl prin bori.» (Lo cavall, segle XV)

Sinònims

• mantega, butiri, burre

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈboː.riː/

Nom

bōrī

1. genitiu singular de bōrum