obris

Potser volíeu: obrís

Català

Verb

obris ‎(infinitiu obrar)

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb obrar.

obris ‎(infinitiu obrir)

1. (balear, valencià, alguerès) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de obrir.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb obrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bris (2)
• Anagrames: boris, briós, briso, orbis, robis, robís, sobri, sobrí