sobri

Potser volíeu: sobrí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔ.βɾi/
• Etimologia: Del llatí sōbrius.

Adjectiu

sobri m. ‎(femení sòbria, plural masculí sobris, plural femení sòbries)

1. Sense guarniments.

   Duia un vestit sobri.

2. Que no s'excedeix en res.

   Ell porta una vida sòbria.

Sinònims

• senzill, mesurat, moderat, seriós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sober ^(en)
• Castellà: sobrio ^(es)
• Francès: sobre ^(fr)
• Italià: sobrio ^(it)

Verb

sobri

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sobrar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sobrar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sobrar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb sobrar.

Variants

• [1] sobro, sobre, sobr
• [2,3] sobre, sobro
• [4] sobre

Miscel·lània

• Síl·labes: so·bri (2)
• Anagrames: boris, briós, briso, obris, obrís, orbis, robis, robís

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB