obvia

Potser volíeu: obvià, òbvia

Potser volíeu: obvià, òbvia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ubˈbi.ə/
	balear /obˈvi.ə/, /ubˈvi.ə/
Occidental:	nord-occidental /obˈbi.a/
	valencià /obˈvi.a/, /obˈbi.a/

• Rimes: -ia

Verb

obvia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obviar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obviar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·vi·a (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈoβ.βja\

Americà: alt \ˈob.βja\, baix \ˈoβ.βja\

• Rimes: -obbja

Adjectiu

obvia f. ‎(plural obvias)

1. forma femenina de obvio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔb.wɪ.aː/, /ˈɔb.wɪ.a/

Adjectiu

obviā

1. ablatiu femení singular de obvius

obvia

1. nominatiu femení singular de obvius
2. nominatiu neutre plural de obvius
3. vocatiu femení singular de obvius
4. vocatiu neutre plural de obvius
5. acusatiu neutre plural de obvius