obvio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ubˈbi.u/
Occidental:	nord-occidental /obˈbi.o/
	valencià /obˈvi.o/, /obˈbi.o/

• Rimes: -io

Verb

obvio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obviar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·vi·o (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈoβ.βjo\

Americà: alt \ˈob.βjo\, baix \ˈoβ.βjo\

• Rimes: -obbjo
• Etimologia: Del llatí obvius.

Adjectiu

obvio m. ‎(femení obvia, plural masculí obvios, plural femení obvias)

1. obvi

Derivats

• obviamente

Relacionats

• obviar

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·vio (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre obvio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔb.wɪ.oː/

Adjectiu

obviō

1. datiu masculí singular de obvius
2. datiu neutre singular de obvius
3. ablatiu masculí singular de obvius
4. ablatiu neutre singular de obvius