ofensiva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.fənˈsi.βə/
	balear /o.fənˈsi.və/, /u.fənˈsi.və/
Occidental:	nord-occidental /o.fenˈsi.βa/
	valencià /o.fenˈsi.va/, /o.fenˈsi.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Femení de ofensiu.

Nom

ofensiva f. ‎(plural ofensives)

1. Acció de qui ofèn o ataca.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: offense ^(en), agression ^(en), onfall ^(en)
• Castellà: ofensiva ^(es)

Adjectiu

ofensiva f. ‎(plural ofensives)

1. Forma femenina de ofensiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fen·si·va (4)
• Heterograma de 8 lletres (aefinosv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \o.fenˈsi.βa\, meridional \o.feŋˈsi.βa\

Americà: alt /o.f(e)nˈsi.ba/, baix \o.feŋˈsi.βa\, austral \o.fenˈsi.βa\

• Rimes: -iba

Adjectiu

ofensiva f. ‎(plural ofensivas)

1. forma femenina de ofensivo

Nom

ofensiva f. ‎(plural ofensivas)

1. ofensiva

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fen·si·va (4)
• Heterograma de 8 lletres (aefinosv)