officialis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔf.fɪ.kɪˈaː.lɪs/
• Etimologia: Derivat de officium.

Adjectiu

officiālis m., f., officiāle n.

1. oficial

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	officiālis	officiāle		officiālēs	officiālia
Vocatiu	officiālis	officiāle		officiālēs	officiālia
Acusatiu	officiālem	officiāle		officiālēs	officiālia
Genitiu	officiālis			officiālium
Datiu	officiālī			officiālibus
Ablatiu	officiālī			officiālibus

Nom

officiālis n. ‎(genitiu officiālis)

1. oficial

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	officiālis	officiāla
Vocatiu	officiālis	officiāla
Acusatiu	officiālis	officiāla
Genitiu	officiālis	officiālum
Datiu	officiālī	officiālibus
Ablatiu	officiāle	officiālibus