oficial
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/ Occidental: /o.fi.siˈaɫ/
- Rimes: -al
- Etimologia: Del llatí officiālis («servidor»), segle XIV.
Nom
oficial m. (plural oficials, femení oficiala)
- Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
- Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
- Càrrec militar de sergent en amunt.
- «L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.» (Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), 2011)
- (bàdminton) oficial de pista
Sinònims
Traduccions
Adjectiu
oficial inv. (plural oficials)
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: o·fi·ci·al (4)
Vegeu també
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /o.fiˈθjal/
- Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/
- Rimes: -al
- Etimologia: Del llatí officiālis.
Nom
Adjectiu
oficial inv. (plural oficiales)
Derivats
Miscel·lània
- Síl·labes: o·fi·cial (3)
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oficial
Remove ads
Gallec
- Pronúncia: /o.fiˈθjal/
- Rimes: -al
- Etimologia: Del llatí officiālis.
Adjectiu
oficial inv. (plural oficiais)
Nom
Miscel·lània
- Síl·labes: o·fi·cial (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads