oficiar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.fi.siˈa/
	balear /o.fi.siˈa/, /u.fi.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /o.fi.siˈa/
	valencià /o.fi.siˈaɾ/, /o.fi.siˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: oficià
• Etimologia: Del llatí officiare, segle XVII.

Verb

oficiar intr., trans.

1. (intransitiu) Celebrar els oficis litúrgics.
2. (transitiu) Comunicar l’ofici d’una resolució.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	oficiar			haver oficiat
gerundi	oficiant			havent oficiat
participi	oficiat, oficiada, oficiats, oficiades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	oficio	oficies	oficia	oficiem	oficieu	oficien
	oficie						val
	oficiï						sept
					oficiau		bal, alg
	oficii			oficiam			bal
imperfet	oficiava	oficiaves	oficiava	oficiàvem	oficiàveu	oficiaven
passat simple	oficií	oficiares	oficià	oficiàrem	oficiàreu	oficiaren
futur	oficiaré	oficiaràs	oficiarà	oficiarem	oficiareu	oficiaran
condicional	oficiaria	oficiaries	oficiaria	oficiaríem	oficiaríeu	oficiarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	oficiï	oficiïs	oficiï	oficiem	oficieu	oficiïn
	oficie	oficies	oficie			oficien	occ, bal
imperfet	oficiés	oficiessis	oficiés	oficiéssim	oficiéssiu	oficiessin
		oficiesses		oficiéssem	oficiésseu	oficiessen
	oficiàs	oficiassis	oficiàs	oficiàssim	oficiàssiu	oficiassin	bal
		oficiasses		oficiàssem	oficiàsseu	oficiassen	val, bal (1)
	oficiara	oficiares	oficiara	oficiàrem	oficiàreu	oficiaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	oficia	oficiï	oficiem	oficieu	oficiïn
	–				oficiau		bal, alg
	–		oficie			oficien	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	oficiariva	oficiarives	oficiariva	oficiarívem	oficiaríveu	oficiariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	oficiessi		oficiessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... oficiat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... oficiar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... oficiat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... oficiat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... oficiat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... oficiat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... oficiar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... oficiat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... oficiat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... oficiat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: oficio, oficia, oficiem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: officiate ^(en)
• Castellà: oficiar ^(es)
• Francès: officier ^(fr)
• Italià: officiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fi·ci·ar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2